Peatges a l'ombra? No, quota fixe com a Suissa

La generalitat diu que no hi ha doblers per fer més autopistes i que les següents caldrà fer-les de peatge ( Guai) però que el peatge ho serà a l'ombra. (no tant guai). Notícia al 3/24

Perquè no el peatge a l'ombra? Doncs perquè un peatge a l'ombra té unes disfuncions importants: Un peatge "normal"l paga tothom que usa i per les vegades que usa una infraestructura, si és a la l'ombra, cada vegada que hi passa algú ho paguem tots, hi passem o no.
Però a més en un peatge a l'ombra qui no és del territori li surt gratuït. Així els catalans haurem de pagar el peatge de tots els turistes i les mercaderies que travessin el nostre país per les noves infraestructures.
Finalment és una manera encoberta de fer una hipoteca, per tant d'augmentar el deute.
Quines alternatives hi ha? Jo proposo el sistema Suís: Un passi anual per les autopistes catalanes.
Aquest sistema té molts avantatges:

• Els conductors del territori comparativament paguen menys (ja que utilitzen durant tot l'any les autopistes) que els qui estan de pas.
• Un cop pagat, els conductors, trien el seu itinerari optimitzant el quilometratge o el temps, però no en funció dels peatges, convertint-se en un estalvi energètic.
• Permet eliminar els peatges de les autopistes, cause de moltes de les cues. Només que contem el que gasten els milers de cotxes que frenen per tornar a accelerar als peatges, ja és un pressupost.
• Permet fer més entrades/sortides en autopistes on ara no es fan ja que el peatge es troncal
• Només paguen els conductors, el usuaris d'altres mitjans de transport (tren, bicicleta o patinet) no paguen aquestes infraestructures amb els seus impostos.
• No cal fer descomptes a qui més passa, ja que pagant una vegada pot passar tantes vegades com vulgui.
• A final d'any només cal repartir els diners obtinguts entre les actuals concessionàries.

L'inconvenient principal que hi veig és que el peatge deixa de ser un element dissuasiu respecte a les alternatives de transport.

Com articular l'acampada?

Les acampades estan bé, per sortir a la premsa, per despertar un debat.. però que canviaran?
L'abstenció , el vot en blanc, o el vot nul, no tenen efecte en la "democràcia".
Els partits actuals, amb representació, no tenen ni han tingut voluntat de canviar res. Està clar que des de la oposició tots són revolucionaris, però quan tenen les regnes, sembla que qui mana és el cavall (els grans poders fàctics) i no el genet. Llegia en Francesc Ribera (Titot) que diu que "els partits són una empresa privada de gestió de l'administració pública". I per tant, com tota empresa el principal objectiu és el seu benefici, no el de la societat. Els partits treballen per mantenir-se en el poder, no per el benestar dels ciutadans. I per estar al poder s'ha d'estar bé amb els poders fàctics: Els mitjans de masses, per que si no surts no existeixes i si no existeixes no et voten, i els bancs, que deixen (i perdonen?) els crèdits necessaris per fer la campanya.
Les Iniciatives Legislatives Populars al final no acaben en un referèndum sinó que s'han d'aprovar per via parlamentaria, topant amb els mateixos de sempre.
Moltes de les reformes que requereixen les demandes dels "indignats" poden suposar la reforma de la constitució: com reformar la llei electoral, les càmeres (eliminar el senat) , el rey , etc. Reformar la constitució és una tasca complexe, s'ha de fer amb el 66% dels vots del parlament, s'ha de fer un referèndum, dissoldre les corts, votar de nou... Un procés llarg i car, que evidentment no és pot fer per cadascuna de les modificacions. Però que fer-les de cop tampoc es viable, ja que necessites que el 66% dels diputats i el 50% dels electors estigui d'acord en totes les modificacions. Ja s'ha vist que és molt fàcil saber quin sistema no funciona, però molt difícil decidir per quin s'ha de substituir.
Per on passa la solució? Per mi està clar:
Fer un partit polític (no hi ha més remei) que proposi reformar la constitució per fer-la més fàcilment reformable, i potser un parell de canvis més que hi càpiguen en el marc actual, i que tinguin ampli consens (transparència, sous dels polítics, allargar el temps de prescripció dels delictes...) .
Aquest partit polític hauria de renunciar al endeutament bancari, viure del marketing viral a la xarxa, i intentar aconseguir el 66% dels diputats!!!
Buf. això es difícil!
Per tant el resultat electoral pot no ser l'esperat i cal pensar que fer si:
A: no s'arriba aquesta proporció , que fem? entrem en la maquinària política per provar-ho d'aquí a 4 anys , deixem els escons en buit? com s'articula?.
B S'aconsegueixen, molt bé.. seguim amb el pla. I es fa, en un període el més curt possible, la modificació de la constitució, es convoca el referèndum ....
Acabi com acabi aquest procés, aquest partit, un cop aprovats els canvis constitucionals bàsics es dissol, ja que molt difícil consensuar un pla polític i econòmic de consens.
Per tant el partit dels indignats ha de ser molt neutre, ni de dretes, ni d'esquerres, ni nacionalista ni Espanyolista, ha de ser pro-democràcia.
Si canviem la democràcia, i aconseguim que els polítics hagin de governar per la gent i no per als poders fàctics, la resta de reformes vindran soles, o caldrà tornar a indignar-se, però llavors ja hi ha d'haver mecanismes per que amplis sectors de la població puguin articular-se per canviar les lleis sense el suport dels partits i fer la democràcia més directe.
Qui l'hauria de formar: Al meu entendre persones de reconegut prestigi, politòlegs, juristes, sociòlegs, acadèmics..., gent sense vinculacions amb les partits polítics actuals, gent amb ganes de diàleg i consens. Evidentment, també hi hauria d'haver alguns tècnics, economistes... capaços de governar el país mentre durés el procés.
No és un camí fàcil, tampoc no crec que ningú esperés que ho fos. I fa falta una base social més gran que la que hi ha ara (tot i que si remou la massa d'abstencionistes hi ha alguna possibilitat)